Per un botó.

Barcelona: La Galera, 2008.
Il·lustr. de Joma.
El gras i ric senyor Aristòtil feia tanta panxa que els botons de la camisa semblaven a punt de saltar. I, efectivament, va passar el que havia de passar i per això s’explica que en aquest conte surtin, entre d’altres, un cavall, un marquès, una núvia, una parada de fruita, un vaixell, tres ambaixadors i un cigar havà foradat; i que gairebé s’encetés una guerra mundial… de per riure!
 
“Per un botó, de Carles Cano, premi Hospital Sant Joan de Déu de 2008, és una història de disbarat, esplèndidament traslladada al format d’àlbum (de fulles apaïsades i grans, aprox. A4) per en Joma.
L’anècdota és el no res que anticipa el títol (el que podria passar «per un botó»), però dut a l’extrem, des d’un cavall desbocat que destrossa per allà on passa fins a diverses declaracions de guerra entre països. El text és complex i satíric, amb al·lusions que requereixen bé lectors relativament grans, bé una gran capacitat narrativa de qui expliqui la història.
L’àlbum multiplica les possibilitats de joc amb una preparació pausada del relat que dóna pas a un festival de disposició gràfica del text, que ens farà llegir en totes les direccions (i fins de l’inrevés!) com si recorreguéssim el vol del botó i la carrera del cavall.”
http://darabuccatala.wordpress.com/2009/10/05/per-un-boto-de-carles-cano-i-joma/