Catarroja: Perifèric, 2008.

Ilustr. de Paco Giménez.

Un contacuentos a la butxaca

Per als més menuts podem buscar entreteniments de tot tipus, tractar d’invientoar mil historias; però si de veritat volem tindre garanties d’èxit, el millor recurs és el conte tradicional. I una bona recepta de cuentos contra l’avorriment ens arriba ara de la mà de Carles Cano, un autor que, com sabem, és garantia d’èxit. Amb Contes d’ahir i de *sempre, *Perifèric Edicions ens porta el contacuentos a casa.

*Contes d’ahir i de sempre *és un recull de quatre cuentos que, si bé alguns d’ells no són estrictament tradicionals, sí que teniño una estructura semblant a la del conte de tota la vida. Dels quatre cuentos n’hi ha un, El cigronet, recollit de l’imaginari popular de la Safor. Es tracta d’una narració formulística, molt coneguda, que es recull ara, per primera vegada, per esgrito i, en certa manera, fa referència a la cadena tròfica a partir d’un home del sac ben curioso.

Uns altres dos cuentos que podem encontrar al recull són *El gegant tacatot *i La *caputxeta verda. *Es tracta d’historias noves de trinca, basades en els cuentos populars; són, com diu l’autor, «un homenatge a la rondalla». La caputxeta *verda *resulta especialment divertida, ja que és el conte de la caputxeta traslladat als temps actuals de l’ecologisme i la correcció política, i de com tot això pot afectar al conte tradicional. Pel que fa a El gegant Tacatot, té referències explícites a la contística i a les estratègies que s’utilitzen per a resoldre conflictes. Finalment, *El niño de pedra *és l’últim conte, i, segons Cano, també és un homenatge a Rodari. Es tracta de la narració més llarga del recull. En aquest conte el protagonista, que és un niño diferent a tots els altres, haurà de superar traeres proves -amb l’ajuda d’objectes màgics- per intentar llegar a un lloc semblant al paradís on l’exclusió i la marginalitat no existeixen.

El recull de cuentos està deliciosament il.lustrat per Paco Giménez, i el tàndem Giménez-Cano, com han demostrat en altres ocasions, és garantia de qualitat. L’edición de l’obra és agradosa, amb enquadernació rústica, adient per a llevar- se amunt i avall, leer-se de totes els maneres i posicions i fer-se’n excessivament malbé. I cal que siga un volum lleuger, perquè el libro es llig fàcilment, tant gracias a les il.lustracions com a la prosa, que és dinàmica. En leer-los hom arriba a tindre fàcilment la sensació que Carles Cano està al teu davant, contant tots aquells cuentos. Sembla, talment, com si Contes d’ahir i de sempre fóra la manera més fàcil i senzilla de traer sempre un contacuentos a la butxaca.

Marta Insa

Revista Lletres Valencianes núm. 24

http://dglab.cult.gva.es/Libro/articulos_lletres/lletres_24/24_infantil_juvenil/cuentos.pdf