Catarroja: Perifèric, 2008.
Il·lustr. de Paco Giménez.
Un contacontes a la butxaca
Per als més menuts podem buscar entreteniments de tot tipus, tractar d’inventar mil històries; però si de veritat volem tindre garanties d’èxit, el millor recurs és el conte tradicional. I una bona recepta de contes contra l’avorriment ens arriba ara de la mà de Carles Cano, un autor que, com sabem, és garantia d’èxit. Amb Contes d’ahir i de sempre, Perifèric Edicions ens porta el contacontes a casa.
Contes d’ahir i de sempre és un recull de quatre contes que, si bé alguns d’ells no són estrictament tradicionals, sí que tenen una estructura semblant a la del conte de tota la vida. Dels quatre contes n’hi ha un, El cigronet, recollit de l’imaginari popular de la Safor. Es tracta d’una narració formulística, molt coneguda, que es recull ara, per primera vegada, per escrit i, en certa manera, fa referència a la cadena tròfica a partir d’un home del sac ben curiós.
Uns altres dos contes que podem trobar al recull són El gegant tacatot i La caputxeta verda. Es tracta d’històries noves de trinca, basades en els contes populars; són, com diu l’autor, «un homenatge a la rondalla». La caputxeta verda resulta especialment divertida, ja que és el conte de la caputxeta traslladat als temps actuals de l’ecologisme i la correcció política, i de com tot això pot afectar al conte tradicional. Pel que fa a El gegant Tacatot, té referències explícites a la contística i a les estratègies que s’utilitzen per a resoldre conflictes. Finalment, El xiquet de pedra és l’últim conte, i, segons Cano, també és un homenatge a Rodari. Es tracta de la narració més llarga del recull. En aquest conte el protagonista, que és un xiquet diferent a tots els altres, haurà de superar dures proves -amb l’ajuda d’objectes màgics- per intentar arribar a un lloc semblant al paradís on l’exclusió i la marginalitat no existeixen.
El recull de contes està deliciosament il.lustrat per Paco Giménez, i el tàndem Giménez-Cano, com han demostrat en altres ocasions, és garantia de qualitat. L’edició de l’obra és agradosa, amb enquadernació rústica, adient per a portar- se amunt i avall, llegir-se de totes els maneres i posicions i fer-se’n excessivament malbé. I cal que siga un volum lleuger, perquè el llibre es llig fàcilment, tant gràcies a les il.lustracions com a la prosa, que és dinàmica. En llegir-los hom arriba a tindre fàcilment la sensació que Carles Cano està al teu davant, contant tots aquells contes. Sembla, talment, com si Contes d’ahir i de sempre fóra la manera més fàcil i senzilla de dur sempre un contacontes a la butxaca.
Marta Insa
Revista Lletres Valencianes núm. 24
http://dglab.cult.gva.es/Libro/articulos_lletres/lletres_24/24_infantil_juvenil/contes.pdf
Leave a Reply