Carles Cano va nàixer el segle passat, en el 57. Diuen que la collita de Rioja d’aquell any va ser excepcional. Però malauradament Carles no és un vi, i per si fóra poc va nàixer a València l’any de la riuà i sota un signe d’aigua: els peixos.
Ha treballat d’un grapat de coses en aquesta vida: de fuster, de tallista en fusta, de cambrer, de professor de ball, de professor de valencià, de locutor i guionista de ràdio i televisió, de contacontes, d’escriptor… i encara hi ha un grapat de coses que li agradaria fer.
Com a contacontes ha participat en alguns festivals internacionals i ha contat en diversos països tals com: Guinea Equatorial, França, Mèxic, Argentina, Marroc i el Regne Unit, així com en tot l’Estat espanyol.
Es dedica a la poesia visual des de l’any 2000 en què va muntar una exposició amb els seus alumnes de literatura titulada: «Poemes Broemes i altres artificis».
El 2003 va exposar-ne una altra titulada «Cartes» i en 2005 va impulsar el projecte «Trueque», una exposició-intercanvi amb més de 60 poetes, il.lustradors, pintors, titellaires, escultors, dermatòlegs i professores d’anglés.
Ha participat com a conferenciant en diversos encontres, taules redones, jornades… referides a literatura infantil i juvenil, ràdio, televisió, teatre, poesia visual i literatura oral.
Va començar a escriure l’any 80 per una aposta i ara continua apostant contra ell mateix. A voltes perd, però quan guanya és tan fantàstic que això l’anima a seguir jugant.
Li encisa contar històries en el format que siga, potser per això ha escrit contes, guions per a ràdio i televisió, còmics, teatre, aforismes, poesies…
També li agrada molt buscar i, per suposat, trobar; ja siguen espàrrecs, bolets, llocs, persones, històries, poemes visuals o retaules gòtics.
Li molesta molt la mesquindat, el meninfotisme i el treball mal fet. Encara es sorprén de moltes coses. Això no és tot amics!
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Deixa un comentari