Limpida Fons.

Madrid: Ed. San Pablo, 2005.

Il·lustr. d’Ángel Esteban.
“Era l’únic llibre que hi havia a casa, i d’ell sortien, d’una forma o una altra, totes les històries que el meu pare ens explicava a la nit. Per a nosaltres era un llibre màgic. El meu pare deia que totes les paraules eren al diccionari, i també totes les històries i tots els contes hi eren i que només calia saber buscar-los “. El protagonista, ja gran, ha trobat un vell diccionari, Nuevo Diccionario Ilustrado de la Lengua Española, perdut fa anys. D’aquell llibre màgic, on vivien les paraules, va sorgir tot aquell munt d’històries que el seu pare els va regalar a ell i al seu germà; històries increïbles que naixien de paraules de vegades conegudes i de vegades per conèixer: forat, nepento, pentacle, estafilomancia … Ara que ha trobat el llibre, també ell començarà a contar històries al seu fill. Valors: família, honestedat i sinceritat