Una poma pot ser pelada de diverses formes, o no ser pelada, tot s’ha de dir. Carles Cano, en aquesta anticonferència, pela la poma des de l’interior a l’exterior, utilitzant com a ganivet la paraula. Les peles que va traient són petits axiomes que, amb perruquí, ens donen el bon dia, bona tarda i bona nit. Parla sense embuts, sense barret i sense bolquers. Aquest home és imberbe per les meninges! La seua anticonferència ens fa pensar que pensar no és un costum molt beneficiós. No obstant això, per a certa gent, de ments pertorbades per l’arquitectura artística, literària i futbolística, Carles Cano és un capdavanter sense igual.
Deja una respuesta