“… Que els cantin i els expliquin a l’hora de dormir, que els acompanyin al món inquietant dels somnis amb històries meravelloses, després que els llegeixin i que ells llegeixin també.”
És despistat i petit d’alçada, el que fa que sempre camini per les voreres, caient sovint. Parla pels colzes, pels micròfons i per no callar. Ha superat alguns vicis com l’estudi, però conserva alguns altres com cantar, explicar, ballar i consumir ingents quantitats de tovallons de paper als bars. És pare de dos nois que ja no es barallen i als quals els encanta criticar les seves paelles. Li agraden especialment el cinema, les botifarres de ceba, els gossos sense marca, els gats de carrer, fer coses noves, tenir munts de projectes i la gent simpàtica. That ‘s all folks!
És despistat i petit d’alçada, el que fa que sempre camini per les voreres, caient sovint. Parla pels colzes, pels micròfons i per no callar. Ha superat alguns vicis com l’estudi, però conserva alguns altres com cantar, explicar, ballar i consumir ingents quantitats de tovallons de paper als bars. És pare de dos nois que ja no es barallen i als quals els encanta criticar les seves paelles. Li agraden especialment el cinema, les botifarres de ceba, els gossos sense marca, els gats de carrer, fer coses noves, tenir munts de projectes i la gent simpàtica. That ‘s all folks!
“Vaig néixer a València, el 1957 (l’any de la riuada) segurament per això el meu horòscop és d’aigua: Peixos. Sóc llicenciat en Filologia Catalana, he treballat de fuster, tallista, cambrer, professor de ball, locutor i guionista de ràdio i televisió, contacontes, professor d’institut ¡i encara hi ha munts de coses que m’agradaria fer !.
He viatjat una mica, he llegit una mica, he publicat uns quants llibres i, sobretot, he explicat molts contes. Contes d’ara i de sempre, contes propis i d’altres, llargs i curts, de riure i de por, de parlar i de callar, contes que acaricien i contes que posen els pèls de punta. Contes, contes “.
Hola Carles, en la teva autobiografia dius que has treballat de “fuster, tallista, cambrer, professor de ball, locutor i guionista de ràdio i televisió, contacontes i professor d’instituts”, ¿què més t’agradaria fer?
M’agraden especialment les coses noves i m’encantaria saber pintar, o dibuixar o tocar algun instrument musical, però per a tot això hauria de servir molt de temps i crec que això es quedarà per a una altra vida. El que sí que estic fent és aprendre anglès i pràctic el meu italià macarrònic.
Què et va fer llançar-te al món de la literatura infantil i juvenil?
Una aposta. Vaig apostar amb un amic que era capaç d’escriure 10 pàgines per presentar-les a un concurs de contes. Vaig guanyar l’aposta, el concurs per descomptat que no, donaven un suculent premi i era el primer que escrivia, però l’hi vaig ensenyar als meus amics als quals els va semblar molt bé el meu text i em van animar a seguir escrivint. I aquí segueixo, apostant contra mi mateix a veure si sóc capaç d’escriure sempre una altra cosa més.
Recordes algun llibre que marqués la teva infància?
Els de Julio Verne de la col.lecció Bruguera, especialment 20.000 llegües de viatge submarí , L’Illa Misteriosa i Viatge al centre de la Terra .
De tot el que has fet fins ara, ¿què és el que més t’omple?
Uf, que difícil triar! Em vaig divertir molt fent un programa de ràdio a Ràdio Nou, “El Trencanous” (EL TRENCANOUS) era un programa infantil molt gamberro que tenia més audiència adulta que infantil, en el qual feia de locutor i guionista. Però també gaudeixo molt explicant que els xavals m’expliquen el bé que s’ho han passat llegint algun llibre meu, he de contenir la respiració per poder passar per les portes.
El 1994 vas obtenir el Premi Lazarillo de creació literària per Et vaig agafar, Caputxeta! Què té aquest llibre que no tinguin els altres?
És d’aquells llibres que neixen amb estrella, era la primera vegada que el premi Lazarillo s’obria a altres gèneres que no fossin només la narrativa i crec que va guanyar per unanimitat. Em sembla que estava en estat de gràcia quan el vaig escriure, porta 18 edicions en castellà i 14 en valencià, uns 75.000 llibres venuts, que per a una obra de teatre està molt bé. A més, com que no té grans complicacions tècniques i hi ha un munt de personatges, és una de les obres més representades en col·legis de tot Espanya i els professors i els nois sempre em agraeixen el bé que s’ho han passat muntant. A hores d’ara una companyia brasilera l’està representant a Sao Paulo.
Autor: Carles Cano // ISBN: 9788421652572
Explica’ns una mica més, com és el teu procés creatiu? O els teus objectius abans d’iniciar una activitat de contacontes.
Uf! Això dóna per a una tesi doctoral, però us diré que el meu procés creatiu de vegades parteix d’una idea, això sempre és el més difícil, tenir una bona idea: potent, original o divertida. A vegades se m’ocorren anant pel carrer, a l’entreson o veient una pel·lícula o llegint. Altres vegades la cosa part d’un encàrrec: “Has de fer un conte per a nens de 6 a 8 anys en el qual aparegui algun personatge clàssic”. Però moltes vegades em sento davant de l’ordinador a veure que surt. En l’últim conte que estic escrivint em vaig asseure i vaig escriure: “Hi havia una vegada una princesa que es deia Topamí …” ia partir d’aquí vaig seguir. Porto 25 pàgines, li han passat un munt de coses a aquesta princesa capritxosa que no sap el que vol i per això ho vol tot i encara li passaran unes quantes més.
Els meus objectius a l’hora d’explicar contes són divertir, fer pensar, fer que el temps s’aturi, aconseguir ficar a la història als oients, siguin adults o nens i que em acompanyin durant una hora pel territori de l’hi havia una vegada … on qualsevol cosa pot succeir.
A boolino estem convençuts que hem d’aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. ¿Què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?
Primer que els cantin i els expliquin a l’hora de dormir, que els acompanyin al món inquietant dels somnis amb històries meravelloses, després que els llegeixin i que ells llegeixin també. Si un nen veu que el seu pare i la seva mare llegeixen, que es diverteixen, que s’ho passen bé, segurament també ells voldran llegir.
Actualment comptem amb altres nous formats o suports en què poder llegir. Creus que són compatibles les diferents opcions de lectura? O, per contra, creus que en deu anys el paper s’extingirà?
Per descomptat que són compatibles, ja llegim tots molt en pantalles. I no, no crec que en 10 anys s’extingeixi el paper, encara hi ha moltes sensacions que té el paper i no té la pantalla: l’olor, la textura, el pes, la presència física del llibre … tot això no pot suplir la pantalla . El llibre no és només contingut, també continent, forma.
Per finalitzar, abusant de l’oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l’amor per la lectura.
Hi ha tal quantitat de bons llibres que és difícil escollir però bé, allà van alguns dels meus favorits: On viuen els monstres de Maurice Sendak, Frederick de Leo Lionni, Rodolfo i la Bèstia Monstruosa de Tony Ross, El pirata que va voler capturar la lluna de Dennis Hazaley, Gripau i SEPO d’Arnold Lobel, Melmelada d’anxoves de Carmen Santonja, Quan de nit truquen a la porta de Xabier Posa’t Docampo, Música, mestre! de Miquel Desclot, Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll. Tot Roald Dhal, especialment Contes en vers per a nens perversos. La veritable i singular història de la princesa i el drac de JL Alonso de Santos. Tot Rodari. Per més grandets qualsevol Juan Manuel Gisbert i, per descomptat, els clàssics: Grimm, Perrault. Els Contes a la vora del foc d’Antonio Rodriguez Almodóvar, Les Rondalles Valencianes d’Enric valor …
Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, i des boolino t’oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.
He viatjat una mica, he llegit una mica, he publicat uns quants llibres i, sobretot, he explicat molts contes. Contes d’ara i de sempre, contes propis i d’altres, llargs i curts, de riure i de por, de parlar i de callar, contes que acaricien i contes que posen els pèls de punta. Contes, contes “.
Hola Carles, en la teva autobiografia dius que has treballat de “fuster, tallista, cambrer, professor de ball, locutor i guionista de ràdio i televisió, contacontes i professor d’instituts”, ¿què més t’agradaria fer?
M’agraden especialment les coses noves i m’encantaria saber pintar, o dibuixar o tocar algun instrument musical, però per a tot això hauria de servir molt de temps i crec que això es quedarà per a una altra vida. El que sí que estic fent és aprendre anglès i pràctic el meu italià macarrònic.
Què et va fer llançar-te al món de la literatura infantil i juvenil?
Una aposta. Vaig apostar amb un amic que era capaç d’escriure 10 pàgines per presentar-les a un concurs de contes. Vaig guanyar l’aposta, el concurs per descomptat que no, donaven un suculent premi i era el primer que escrivia, però l’hi vaig ensenyar als meus amics als quals els va semblar molt bé el meu text i em van animar a seguir escrivint. I aquí segueixo, apostant contra mi mateix a veure si sóc capaç d’escriure sempre una altra cosa més.
Recordes algun llibre que marqués la teva infància?
Els de Julio Verne de la col.lecció Bruguera, especialment 20.000 llegües de viatge submarí , L’Illa Misteriosa i Viatge al centre de la Terra .
De tot el que has fet fins ara, ¿què és el que més t’omple?
Uf, que difícil triar! Em vaig divertir molt fent un programa de ràdio a Ràdio Nou, “El Trencanous” (EL TRENCANOUS) era un programa infantil molt gamberro que tenia més audiència adulta que infantil, en el qual feia de locutor i guionista. Però també gaudeixo molt explicant que els xavals m’expliquen el bé que s’ho han passat llegint algun llibre meu, he de contenir la respiració per poder passar per les portes.
El 1994 vas obtenir el Premi Lazarillo de creació literària per Et vaig agafar, Caputxeta! Què té aquest llibre que no tinguin els altres?
És d’aquells llibres que neixen amb estrella, era la primera vegada que el premi Lazarillo s’obria a altres gèneres que no fossin només la narrativa i crec que va guanyar per unanimitat. Em sembla que estava en estat de gràcia quan el vaig escriure, porta 18 edicions en castellà i 14 en valencià, uns 75.000 llibres venuts, que per a una obra de teatre està molt bé. A més, com que no té grans complicacions tècniques i hi ha un munt de personatges, és una de les obres més representades en col·legis de tot Espanya i els professors i els nois sempre em agraeixen el bé que s’ho han passat muntant. A hores d’ara una companyia brasilera l’està representant a Sao Paulo.
Autor: Carles Cano // ISBN: 9788421652572
Explica’ns una mica més, com és el teu procés creatiu? O els teus objectius abans d’iniciar una activitat de contacontes.
Uf! Això dóna per a una tesi doctoral, però us diré que el meu procés creatiu de vegades parteix d’una idea, això sempre és el més difícil, tenir una bona idea: potent, original o divertida. A vegades se m’ocorren anant pel carrer, a l’entreson o veient una pel·lícula o llegint. Altres vegades la cosa part d’un encàrrec: “Has de fer un conte per a nens de 6 a 8 anys en el qual aparegui algun personatge clàssic”. Però moltes vegades em sento davant de l’ordinador a veure que surt. En l’últim conte que estic escrivint em vaig asseure i vaig escriure: “Hi havia una vegada una princesa que es deia Topamí …” ia partir d’aquí vaig seguir. Porto 25 pàgines, li han passat un munt de coses a aquesta princesa capritxosa que no sap el que vol i per això ho vol tot i encara li passaran unes quantes més.
Els meus objectius a l’hora d’explicar contes són divertir, fer pensar, fer que el temps s’aturi, aconseguir ficar a la història als oients, siguin adults o nens i que em acompanyin durant una hora pel territori de l’hi havia una vegada … on qualsevol cosa pot succeir.
A boolino estem convençuts que hem d’aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. ¿Què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?
Primer que els cantin i els expliquin a l’hora de dormir, que els acompanyin al món inquietant dels somnis amb històries meravelloses, després que els llegeixin i que ells llegeixin també. Si un nen veu que el seu pare i la seva mare llegeixen, que es diverteixen, que s’ho passen bé, segurament també ells voldran llegir.
Actualment comptem amb altres nous formats o suports en què poder llegir. Creus que són compatibles les diferents opcions de lectura? O, per contra, creus que en deu anys el paper s’extingirà?
Per descomptat que són compatibles, ja llegim tots molt en pantalles. I no, no crec que en 10 anys s’extingeixi el paper, encara hi ha moltes sensacions que té el paper i no té la pantalla: l’olor, la textura, el pes, la presència física del llibre … tot això no pot suplir la pantalla . El llibre no és només contingut, també continent, forma.
Per finalitzar, abusant de l’oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l’amor per la lectura.
Hi ha tal quantitat de bons llibres que és difícil escollir però bé, allà van alguns dels meus favorits: On viuen els monstres de Maurice Sendak, Frederick de Leo Lionni, Rodolfo i la Bèstia Monstruosa de Tony Ross, El pirata que va voler capturar la lluna de Dennis Hazaley, Gripau i SEPO d’Arnold Lobel, Melmelada d’anxoves de Carmen Santonja, Quan de nit truquen a la porta de Xabier Posa’t Docampo, Música, mestre! de Miquel Desclot, Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll. Tot Roald Dhal, especialment Contes en vers per a nens perversos. La veritable i singular història de la princesa i el drac de JL Alonso de Santos. Tot Rodari. Per més grandets qualsevol Juan Manuel Gisbert i, per descomptat, els clàssics: Grimm, Perrault. Els Contes a la vora del foc d’Antonio Rodriguez Almodóvar, Les Rondalles Valencianes d’Enric valor …
Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, i des boolino t’oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.
Deixa un comentari