Catarroja: Perifèric, 2008. Il·lustr. de Paco Giménez. Un contacontes a la butxaca Per als més menuts podem buscar entreteniments de tot tipus, tractar d’inventar mil històries; però si de veritat volem tindre garanties d’èxit, el millor recurs és el conte tradicional. I una bona recepta de contes contra l’avorriment ens arriba ara de la mà […]
La gallina que pogué regnar.
Alzira: Bromera, 2007. Il·lustr de Paco Giménez. Al nostre príncep de conte li falta la princesa. Per això, idea el que creu que serà un pla perfecte: fingirà que es troba greument malalt i que es casarà amb aquella que el salve. Ara bé, com pot imaginar que tot tipus d’estranyes i divertides situacions faran […]
Els tres llobatons i el porc.
Vigo: Factoria K, 2007. Il·lustr. d’Oliveiro Dumas. havia una vegada tres llobatons educats, atents, astuts i fastigosament rellepats. Treballaven com a directius en una empresa multinacional, ja que el seu esperit voraç s’avenia molt bé amb els objectius d’aquesta. s’havien fet construir tres immenses mansions a dalt de tres turons; les mansions eren totes iguals […]
40 elefants mariners.
Meliana: Institut Municipal de Cultura, 2007. Amb la col·laboració de 41 il.lustradors. L’Institut Municipal de Cultura de Meliana (València) organitza tots els anys un concurs de narrativa infantil, l’edició del 2006 la va guanyar l’escriptor Carles Cano amb el seu conte “40 Elefants Mariners“. El resultat és l’edició d’un projecte col·lectiu escrit per Carles Cano […]
Poemes sense diminutius.
Alzira: Bromera, 2007.Il·lustr. de Paco Giménez. Els astres, les estacions, l’escola i fins i tot l’abecedari tenen versos dedicats en aquest volum de poesia, que inclou també dos flors de regal i unes altres sorpreses per als lectors: embarbussaments, endevinalles, un petit bestiari i moltes idees per a jugar amb les paraules.
Josep Antoni Fluixà. Carles Cano, un prestidigitador de paraules
Fa uns anys, en una entrevista que li vaig fer per a la revista CLIJ, ja vaig qualificar Carles Cano com un contacontes imaginatiu. I ho vaig fer en un sentit doble. D’una banda, com a excel.lent narrador oral, tal com hem pogut comprovar tots els qui l’hem escoltat en un acte públic o, encara […]
